dilluns, 24 d’abril de 2017

Més arrosset, que s'acaben les vacances de Pasqua!

dilluns, 24 d'abril del 2017. Sant Vicent


Quin passeget tan agradable voreta mar avui! A mitjan camí parem a fer un cafenet.
Sí, ja sé que quan una cosa està de moda es multiplica fins a fer-la avorrir. Què hi farem! Al voltant de La más Bonita s'han multiplicat com xampinyons les cases amb terrasseta i amb el mateix look. Uns metres a l'esquerra hi ha La Girafe, que no està tan de gom a gom.


(1,45 € x 2)
Parlen valencià.

En acabar el passeget, pensem fer un vermut a la Fàbrica de Gel, però està tancada, i ja que ens hem fet a la idea, busquem un altre lloc... El vermut més car de la nostra vida, Martini, 7 € x 2! Sort de la companyia!
Destino 56 (Passeig Neptú, 56)
I no parlen valencià!

En arribar a casa, una telefonada, que si m'apunte a dinar al Palmar! Havia de dir que no?

Planta Azul. Francisco Monleón, 29. El Palmar - 961 620 148


Els avis tenien una bodega; en 1974 els pares la convertiren en restaurant i en 1992 passà als actuals propietaris.

Quan hi arribe, hi ha a taula pa amb tomaca i una ensalada. Després porten unes clotxinetes


Una cosa insòlita: el cambrer ens demana que repleguem els plats que ell vindrà després a endur-se'ls!

I el plat principal, una cassola d'arròs del Senyoret, melós. Molt bo, saborós, sentidet (que no salat).


Aigua i 2 canyetes de cervesa (el xic de negre no té el dia: en volia cobrar alguna més!).
Café i tocadet.
Em tornen a convidar. Visca sant Vicent!

Els de negre no parlen valencià (trobe que els de la camisa clareta, que deuen ser els amos, sí).
El Palmar és una pedania de València, situada al sud de l'Albufera, en una antiga illa delimitada per la Sequiota, la séquia de Junsa al nord-est, el mateix llac i la séquia vella de la Reina per l'oest, i la vella del Palmar pel sud. Conserva algunes barraques tradicionals i és on està ambientada Canyes i fang de Vicent Blasco Ibáñez.


Austrohongaresa paga

diumenge, 23 d'abril del 2017. Dia del llibre

Austrohongaresa de Vapors
No m'ho puc creure, avui al Microespai de la Fira del Llibre, amb Francesc Bayarri (traductor de La barraca), i José Camarilla (traductor de Contes Valencians), parlem de "Les obres de Blasco Ibáñez, ara en valencià"

I després ens havíem de fer un vermutet, en una terrassa, gaudint del solet... però al final la família decideix que amb l'hora que s'ha fet, ja és millor dinar.

Ginos La Pagoda. Plaça de la Legió Espanyola, 1. L'Exposició -  961 132 381

M'hi resistisc, amb la meua cerveseta (que no tenen vermut), però al final, xarrant xarrant, comence amb l'ensalada compartida (Nuova Capresse, amb tomaques diverses, mozzarella de búfala D.O. Campana, brots frescs i alfàbega; 9,95 €),


i quan ja tots han començat, caic i em demane una lasanya, amb espinacs, formatge de cabra, pesto, beixamel, parmesà i ametles (12,50 €; molt bona). No tinc remei!


Es demanen algunes postres i jo, café.
Em conviden... Vítol al sant i a les germanetes! Gràcies, família.

No parlen valencià.
(Quan eixim del restaurant, la cua per a entrar-hi és ben llarga.)

El restaurant està situat en la planta baixa de l'edifici que tots coneixem com "la Pagoda", on abans hi havia el palau de Ripalda (1882-91), construït per l'arquitecte Joaquín María Arnau Miramón, que també féu el passatge Ripalda (1889), el primer passatge comercial cobert de la ciutat, que unia la plaça de Caixers (desapareguda) amb la de la Pilota (avui de Mariano Benlliure); a l'hotel Ripalda s'instal·là el primer ascensor de València (el primer elèctric fou el del número 17 del carrer de la Pau, en 1904).
ValenciaBonita
El palau fou enderrocat en 1968, i entre el 69 i el 73 fou edificada la nova Torre Ripalda (Antonio Escario Martínez, José Vives Ferrero, José Antonio Vidal Beneyto).

Not Hemingway's Spain
LaValenciaDesaparecida
ValenciaPlaza
Levante
jdiezarnal
valenciablancoynegro


Sopar sense oryza

divendres, 21 d'abril del 2017

Margarita portava amb molt de gust l'hotelet de la platja de la Pobla de Farnals,


però les coses no han anat bé i, com se sol dir ara, li ha tocat reinventar-se.


Sueca, 4. Russafa - 960 012 354    (Abans ací hi havia el Ese Huevo Quiere Sal)


Al migdia hi ha un menú (12 €) que inclou dos entrants, fideus o arròs i postres. Nosaltres venim a sopar.
Avui no està l'ama. Encara els queden coses per fer (la carta està escrita a mà en una llibreta, per exemple), però hi ha moltes ganes.

Tellines (12 €). Menudetes, però molt ben fetes.


Ensalada russa (5 €)

Carxofes saltades amb verduretes (8 €). Molt tendres, ben cuites, saborosíssimes.


Albergínies en tempura amb mel de canya (7€). Agradable contrast de salat i dolç. Molt bones; sols amb aquest plat pots sopar.


Dues cerveses i aigua.
Sense postres.
Total: 18,75 € x 2 Relació qualitat-preu extraordinària.

Parlen valencià.

*Oryza és un gènere de plantes amb flor de la família de les poàcies que inclou diverses espècies d'arròs i també d'altres que es consideren males herbes. Arròs sénia (ORYZA SATIVA). Curiosament, el restaurant està al carrer Sueca.

divendres, 21 d’abril de 2017

Un altre arrosset pasqüer i mariner

dimecres, 19 d'abril del 2017

Llàstima de dia que ha eixit, ben núvol i fins i tot plou un poc, però a vore si cap al sud fa millor dia, que a Ondara m'espera una bona amiga.
Sanchis Guarner opina que el topònim Ondara prové de l'ibèric Ondar, “arenal”, i la primera parada la fem a l'arena, a la plaça de bous: un cafenet i una torradeta de pa. La terrassa està bé, encara que diuen que abans, amb els arbres i el mur que la separava de la carretera, estava millor; de tota manera, amb l'oratge que fa, ens amaguem dins.


[M'han dit que al restaurant Plaça de Bous fan una varietat d'arrossos excepcional: amb sèpia i pèsols; amb fava pelada; amb castanyes i penques; amb floricol i abadejo; amb polp i bajoques; amb naps i xirivia; arròs negre melós; arròs mariner amb verdura; paella d’aladroc, costella i espinacs; putxero; putxero blanc; gaspatxo; olleta de blat; fideus de llamàntol; potatge d’abadejo, cigrons i bledes... I un eriçons fantàstics.]
Una volteta pel poble: Mercat del Prado, Plaça del Convent, Torre del Rellotge, Palau d'Ondara. Ajuntament (antic convent de franciscans del segle XVII), carrer Major... ara veig que no m'han portat al llavador, tant que m'agraden! I cap a la segona arena, a Ca Tona.
Carretera de les Marines a Dénia, entre el carrer Esparver i el Falcó. - 966 42 76 76


Fa vent així que no passegem per la voreta; és un lloc ideal per a dinar a la terrasseta, sota els arbres, però avui decidim entrar cap a dins.


Tot i això, estem en una tauleta cara a la mar, i com que no hi ha ningú fora... tota la mar per a nosaltres.

Hi ha moltes opcions, però nosaltres triem el menú especial (20 €) que consta d'unes entrades per a compartir i d'un arrosset.
I mireu el títol de la carta de vins...

Curiós, no?

A coroa 2015 DO Valdeorras
100 % godello
13,5 % vol.
A Coroa. Rúa de Valdeorras, Ourense
17 € (Aprox. 9,85-11,45 €)

Fruita blanca, cítrics, herba; fresc. Agradable.





Detall: panets amb tomaca i verduretes.

Polpet en salsa (el polpet, un poc sec, però la salsa... per a sucar i sucar)


Carxofetes confitades, amb un toc d'herba de la muntanya. Tendretes i saboroses.


Ensalada

Arròs "melós" amb bolets, sépia, gambetes i rap. Li falta color, però està bo.


I compartim unes maduixes amb suc de taronja.

Café (0,50 € x 2)
Total: 29 € x 2

Parlen valencià (bé, l'ama, no).

Estic temptada de dir que el lloc no val la pena, però seria una mentida molt egoista, em sembla preciós... és que no voldria que s'ompliguera de gent!

I comencem un passeget preciós des de l'Helios fins a la Cala, al final de les Rotes (el passeig de la Marineta Cassiana comença a la platja homònima, i són uns 5 km fins al restaurant Mena; altres restaurants pel camí: El pegolí, Sendra, Ca Nano...).


Per acabar-ho d'arrodonir, en tornar, un timonet a l'Helios.


Gràcies per tot, perla.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Arrosset mariner de pasqua

diumenge de Pasqua, 16 d'abril del 2017

Avui abellia passeget mariner, i ens n'hem anat cap al nord.
Alcossebre és la platja d'Alcalà de Xivert (el Baix Maestrat). Com sempre, les teories sobre l'origen dels topònims són diverses. Alcalà ve de  القلعة (al-qal'at: el castell, la fortalesa). Xivert sembla que és una paraula visigoda: el que llança la fletxa bé. Alcossebre podria derivar de القصيبة (al-quṣaybah, diminutiu de القصبة: alcassaba), amb una -r afegida. Una altra teoria que potser agrada menys és que ve de الكزبرة (al-kusbra, coriandre). [etimologías]. També hi ha Capicorb, que seria la punta corbada que fa el delta semisubmergit del riu de les Coves o de Sant Miquel.


Can Roig. Camí Manyetes s/n, Alcossebre. 964 412 515


Hem tingut sort, que han cancel·lat una tauleta i la tenim per a les 14 h; si no hauria sigut a partir de les 15,30 i això, ja se sap...

En la carta de vins hi ha un full amb algunes ofertes, i en triem un xampany

Delamotte Blanc de Blancs AOC Champagne
100 % Chardonnay
12 % vol.
Salon-Delamotte. Le Mesnil-sur-Oger, el Marne, Alsàcia-Xampanya-Ardenes-Lorena
45 € (45,90 € Vilaviniteca; 39,95 Vinissimus)

Subtil, elegant i alhora saborós.




Ostres del delta de l'Ebre (3 € x 4). Molt cares per al que són, però ens feia gràcia que foren "del terreny".

Ortigues de mar (2,50 € x 6)


Carxofes de Capicorb, pernil d'ànec, tomaques de penjar (d'alcalà de Xivert), AOVE Bardomus (Torreblanca); també duu favetes, tirabecs i romesco (12,50 €). Tot molt tendre, ben preparat i amanit.

Arròs amb algues i gambots (s'ha d'encarregar prèviament. 22,50 € x 2). L'arròs, molt bo i saborós.


Per a les postres compartim un arnadí remake (7,90 €). Massa remake; prescindible.


Café (1,50 €; amb detall de pastís de poma que ja no tastem)
No cobren el pa.
Total: 69,45 € x 2
Una bona opció si esteu per la zona.
Sols ens han parlat valencià al telèfon i en cobrar.



Fa 25 anys vaig viure un curs a Les Fonts, als apartaments Voramar, i m'abellís buscar-los. S'hi ha construït molt, i ens costa una miqueta, però finalment els trobem, estan iguals!
No m'agradava gens aquesta platja per a passejar per la vora perquè hi ha ullals d'on brolla aigua dolça i pots caure fàcilment.


dijous, 13 d’abril de 2017

6 de 50

Sí, és veritat que probablement  cap d'aquests serà el nostre restaurant preferit, en cap d'ells sabran mai els nostres gustos, ni quina taula és la que més ens agrada, ni com preferim que ens escudellen... però ací estan, i jo voldria conéixer-los tots, i viatjar per a conéixer-los:

The World's 50 Best Restaurants 2017

1. Eleven Madison Park (NYC, EEUU)
2. Osteria Francescana (Modena, Itàlia)
3. El Celler de Can Roca (Girona)
4. Mirazur (Menton, França)
5. Central (Lima, Perú)
6. Etxebarri (Axpe, Biscaia)
 7. Gaggan (Bangkok, Tailàndia)
 8. Maido (Lima, Perú)
 9. Mugaritz (Sant Sebastià)
10. Steirereck (Viena, Àustria)
11. Blue Hill Farm (Nova York, EEUU).
12. Arpège (París)
13. Alain Ducasse au Plaza Athénée (París)
14. Andre (Singapur)

15. Piazza Duomo (Alba, Itàlia)
16. DOM (Sao Paulo, Brasil)
17. Le Bernardin (Nova York, EEUU)
18. Narisawa (Tòquio)
19. Geranium (Copenhaguen, Dinamarca)
20. Pujol (DF, Mèxic)
21. Alinea (Chicago, EEUU)
22. Quintonil (DF, Mèxic)
23. White Rabbit (Moscou)
24. Amber (Hong Kong)
25. Tickets (Barcelona)

26. The Clove Club (Londres)
27. The Ledbury (Londres)
28. Nahm (Bangkok, Tailàndia)
29. Le Calandre (Sarmeola di Rubano, Itàlia)
30. Arzak (Sant Sebastià)
31. Alléno (París)
32. Attica (Melbourne, Austràlia)


33. Astrid y Gastón (Lima, Perú)
34. DeLibrije (Zwolle, Holanda)
35. Septime (París). Premi Silestone al Restaurant Més Sostenible del Món
36. Dinner by Heston Blumenthal (Londres)


37. Saison (San Francisco, EEUU)
38. Azurmendi (Larrabetzu, Biscaia)
39. Relae (Copenhaguen, Dinamarca)
40. Cosme (Nova York, EEUU)
41. Ultraviolet by Paul Pairet (Shanghai, China)


42. Boragó (Santiago de Xile)
43. Reale (Castel di Sangro, Itàlia)
44. Brae (Birregurra, Victoria, Austràlia)
45. Den (Tòquio)
46. L’Astrance (París)
47. Vendôme (Colònia, Alemanya)
48. Tim Raue (Berlín)
49. Tegui (Buenos Aires, Argentina)
50. Hof Van Cleve (Kruishoutem, Bèlgica)

Sorells pasqüers

dimecres, 12 d'abril del 20

Comencem les vacances de Pasqua, i tot i que ja ens hem acomiadat diverses vegades, encara trobem un punt d'encontre (el primer intent, en una terrasseta al carrer de l'Hospital, ha sigut decebedor i ens ha fet perdre una estrella):

Vinostrum. Mercat de Mossén Sorell*. El Carme, Ciutat Vella -  691 84 90 76

UnPaseoEnGlobo



Montenovo Godello 2015 DO Valdeorras
Godello
13,5 % vol
Bodegas Valdesil. Vilamartín de Valdeorras, Ourense.
(Aprox. 8 €)
Fresc, fruita i flors, herba. Molt agradable.





Detall: papes
Olivetes variades amb sajolida (ajedrea; 1 €)

Tartar de sardinetes (fresquet, molt abellidor; 3,50 €)

Coquetes (les hem compartides, encara que no és fàcil dividir-les amb equanimitat. Totes molt bones. D'esquerra a dreta):
   Anxova amb pesto roig (3,20 €)
  Sardina de bóta i pimentó verd fregit (2 €)
  Sardina fumada i tomaca a la siciliana (3 €)


A més porten unes llesquetes de pa d'oli boníssim i minicoquetes o rosquilletes quadredetes.


Brandan  DO Ribeira Sacra
Godello.
12,5 % vol.
Adega Algueira. Doade, Lugo
(Aprox. 12 €)
Primer ens costa un poquet, menys fresc; més complex que l'anterior; després anem trobant-lo. També flors i herba, punt més dolç, més "envolupant".





Cebiche picant de cloïsses. Massa picant, anestesiador; no sé si ens pres el pèl amb allò del nº 5.  (6,50 €)

Arenga (no els quedava cavalla) fumada amb salsa a la taronja (6,50 €?)


Lloc molt recomanable (tanquen a les 15h, això sí), sobretot si aneu amb alguna coneguda, com nosaltres, que damunt ens convida i ens porta un regalet ben pasqüer, una coca amb anous (encara que sols estiguen a la part de fora!!!) de la pastisseria Llopis d'Alzira.


No parlen valencià.

Bones festes, perles.
*Tot i que a mi la paraula "mossén" em transporta a quan vivia al Baix Maestrat, on anomenen així el rector, "mossén" és el tractament que s'anteposava al nom o al títol de personatges de categoria social elevada (sants, prínceps, prelats, cavallers, clergues, graduats en Dret, etc.; monseñor).
On ara hi ha el mercat, hi havia el Palau de Mossén Sorell, que es deia així per Bernat Martí Sorell Aguiló (Torroella de Montgrí, Girona, 1470 - València, 1510), demolit en 1882, després d'un incenci en 1878. Se'n poden trobar algunes peces a la galeria de Reggio Emilia i al museu del Louvre.
Aquest Sorell lluità amb els Reis Catòlics a Granada i construí la casa palau d'Albalat dels Sorells (abans Albalat de Codinats). [jdiezarnal i everythingvalencia]